Exposició Balcó Foyer

El temps aturat
Del 28 de març al 28 d'abril 2019
Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte.

Columna de Bucintoro. Venecia (© Gloria Muñoz)

Comissionat de l'exposició a càrrec de Rosa Ferrer.

 

La Gioconda a part de tenir tots els ingredients d’una gran òpera, inclou un dels ballets més populars i coneguts pel gran públic; La Dansa de les Hores.

Aquest homenatge musical al pas de les hores i al pas del temps, ens ajuda a fer una lectura diferent de l’obra de la pintora Gloria Muñoz.

Si la música del ballet de “la dansa de les hores” representa i divideix les hores en quatre etapes: aurora, dia, capvespre i nit, El temps aturat en les pintures de Gloria Muñoz és l’art de les emocions, passions i inquietuds. “El temps aturat”, aquests instants immòbils on els elements que els componem queden com a imatge de què el temps ja no els importa.

Mirar la pintura de Gloria Muñoz ens encara a un present on l’espai s’ha congelat, el temps s’ha suspès i la llum s’ha aturat.

La doble mirada d’aquesta mostra ens porta d’una banda a l’interior, al dins, a la casa; i per altre costat al fora, a l’exterior, al món. Si bé el primer és un espai privat de recolliment, de pau i de trobada individual; la vista al món exterior ens arriba com a una experiència compartida de la seva visió del paisatge, en aquest cas la ciutat de Venècia com a escenari de La Gioconda.

Les pintures sobre Venècia, paisatges desolats, on l’abstracció i la figuració estant molt a prop. Pinzellada gestual procedent d’un impuls interior que acaricia la tela amb llibertat, fluïdesa i sense insistència. Traços precisos i decidits fruit de les vivències de l’esperit. Silencis, memòries i records que ens porten a la confrontació, a la bipolaritat que ens envolta i que està present en tota l’obra de Gloria Muñoz; la vida i la mort, el dia i la nit, el blanc i el negre, el ple i el buit.

El recull de pintures sobre les TAULES de Gloria Muñoz és una demostració que la natura morta ha perviscut avui com l’íntima relació que l’home estableix amb els objectes que l’envolten. Donar una nova òptica als objectes familiars. Tradició i modernitat alhora. El vocabulari al·legòric dels llibres, les fulles, els cargols, les petxines, les copes, els fruits del mar i de la terra, com a elements naturals de la nostra cultura mediterrània i com a símbols assumits per la memòria col·lectiva, han estat motiu d’ofrenes i ens porten al món de l’alquímia, la màgia, la sensualitat, mostrant el pas del temps, el caràcter efímer de les coses i el misteri que en les imatges quotidianes s’amaga el desconegut.